Hola amics/gues.
Avui és un dia per demanar disculpes, un dia per mirar-me a dins meu i creure que puc fer les coses millor. Una mirada interior per aprendre de les errades i valorar el que tinc, sense pensar en grans èxits, ni en grans fracassos.
De vegades sento que les coses les espatllem sense voler, sense creure en el que fem. El dimoni que tenim dins i que no ens deixa ser nosaltres m'agradaria expulsar-lo del meu jo per sempre més.
Només m'agradaria tornar un dia enrrere i poder canviar algunes coses mal dites, mal fetes, mal pensades...cada dia em sorprén més la meva humanitat...de vegades estúpida.
Fins aviat
Frase: " Take this sinking boat and point it home. We've still got time.."
dimecres, 13 de febrer del 2013
diumenge, 10 de febrer del 2013
Un any de projectes...i grips!
Hola amics ara feia temps que no parlàvem, però el dia a dia m'absorbeix. Sóc un home tranquil, però sempre m'he deixat portar pel món creatiu, i aquest 2013, ho està sent força, buf quin estrés!
He començat un nou projecte musical amb un antic amic de l'ànima. VerSonats és el seu nom. De moment surten bolos i sembla que la cosa rutlla de meravella. Fem versions que ens agraden donant-li el nostre toc personal. Un plaer tocar amb un gran amic i millor persona.
Per altra banda he començat un blog coral "Ilustre vs Hardcore", on escriuen una fotògrafa de Madrid, el cantant dels Smoking Stones, un component del grup Desperados, un mestre inquiet coordinador del blog i amic de l'ànima, i un servidor. Amb aquests companys de blog estic tenint una de les experiències culturals més gratificants de la meva vida, espero seguir gaudint molt temps més. Salut companys.
Després tenim el meu blog personal, aquest des del que us escric normalment i el grup on canto des de fa molts anys els D.O (denominació d'origen). Com podeu veure l'any se'm presenta atapaïd de projectes.
Ah! se m'oblidava, a l'abril es publicarà un llibre solidari, el que vau veure i podeu veure al blog, linkat.
Bé, acabem amb aquest moment egocèntric i parlem d'una cosa que ens afecta a tots directament...la grip. Com pot ser que cada any sigui diferent? Mai he cregut en les casualitats i l'equació, mocs + medicaments té un resultat clar... la indústria farmacèutica.
Tinc la convicció que ens fan les grips a mida; ara que estosseguin, ara que moquegin, malestar general, febre, picors...potser m'estigui tornant paranoic però em sento manipulat, inclús els meus mocs semblen diferents, més aigualits de vegades, més espesos d'altres.
Jo voto per tornar al caldet de l'àvia i al cognac calent, aquest últim no curava però et permetia oblidar-te de que et trobaves malament.
Mireu, espero que els mocs i les febres no us facin oblidar el més important...sigueu feliços.
Frase de la setmana: "Tio que pasaría si nos levantáramos una mañana, fuéramos tías y estuviésemos bueníssimas???" (dos amics meus acabant-se de conéixer) La resposta...força evident,no?
Cançó: L'últim doble cd -vinil dels Smoking Stones
He començat un nou projecte musical amb un antic amic de l'ànima. VerSonats és el seu nom. De moment surten bolos i sembla que la cosa rutlla de meravella. Fem versions que ens agraden donant-li el nostre toc personal. Un plaer tocar amb un gran amic i millor persona.
Per altra banda he començat un blog coral "Ilustre vs Hardcore", on escriuen una fotògrafa de Madrid, el cantant dels Smoking Stones, un component del grup Desperados, un mestre inquiet coordinador del blog i amic de l'ànima, i un servidor. Amb aquests companys de blog estic tenint una de les experiències culturals més gratificants de la meva vida, espero seguir gaudint molt temps més. Salut companys.
Després tenim el meu blog personal, aquest des del que us escric normalment i el grup on canto des de fa molts anys els D.O (denominació d'origen). Com podeu veure l'any se'm presenta atapaïd de projectes.
Ah! se m'oblidava, a l'abril es publicarà un llibre solidari, el que vau veure i podeu veure al blog, linkat.
Bé, acabem amb aquest moment egocèntric i parlem d'una cosa que ens afecta a tots directament...la grip. Com pot ser que cada any sigui diferent? Mai he cregut en les casualitats i l'equació, mocs + medicaments té un resultat clar... la indústria farmacèutica.
Tinc la convicció que ens fan les grips a mida; ara que estosseguin, ara que moquegin, malestar general, febre, picors...potser m'estigui tornant paranoic però em sento manipulat, inclús els meus mocs semblen diferents, més aigualits de vegades, més espesos d'altres.
Jo voto per tornar al caldet de l'àvia i al cognac calent, aquest últim no curava però et permetia oblidar-te de que et trobaves malament.
Mireu, espero que els mocs i les febres no us facin oblidar el més important...sigueu feliços.
Frase de la setmana: "Tio que pasaría si nos levantáramos una mañana, fuéramos tías y estuviésemos bueníssimas???" (dos amics meus acabant-se de conéixer) La resposta...força evident,no?
Cançó: L'últim doble cd -vinil dels Smoking Stones
diumenge, 20 de gener del 2013
Un dissabte a urgències
Amic /gues, no us preocupeu que estic bé. Un refredat m'ha tapat una oïda i no em deixa escoltar moltes de les tonteries que ens diuen avui dia.
Sempre m'ha costat anar al metge, sóc d'aquesta mena d'homes que no es decideix a compartir els seus mals amb els homes de la bata blanca. La qüestió és que veient que el tap de l'oïda no millorava, per art de màgia i que els mocs s'estaven convertint en una nova font d'alimentació pel meu jo, vam anar cap urgències.
A l'entrada una dona amable, no, no és broma, ho era i molt, em va demanar la targeta sanitària i a canvi de les dades em va encolomar una pulsereta rotllo Tibidabo, això prometia! Començava la gran aventura! Primera parada...la sala d'espera.
Has de mirar unes lletres i un número a una pantalleta, com a una rifa, has comprat un número i si et toca... et visiten!!! , je,je. Les lletres són les primeres dues de cada cognom. Això feia que les meves fossin ZACA, les d'una senyora RUME, el iaio del fons PECU, una nena molt simpàtica era la FEMA o sigui que estàvem el ZACA, la RUME, el PECU i la graciosa FEMA esperant que una espurna de sort fes que les nostres vides milloressin a base de gelocatils.
Com veieu, el nostre sistema sanitari vol potenciar la socialització entre les persones, perquè encara que la RUME no sigui gaire amable, com vols enfadar-te amb ella????, si és la RUME!!!
La veritat és que els serveis d'urgències han millorat, abans recordo que t'esperaves un parell d'horetes i veies un metge, ara, vas coneixent gent i et mouen de sala en sala perquè aquestes dues hores se't facin més amenes. Primer, la dona del mostrador i després a una sala. Més tard quan t'ha tocat la rifa abans esmentada i t'has acomiadat dels teus companys abreviats, una infermera et pregunta;
- Què et passa?
- Estic molt refredat des de fa 9 dies i tinc una oïda tapada.
Una broma sobre un termòmetre, un somriure i cap un altra sala d'espera...això sí, més petita i acollidora.
Menys mal que la meva parella estava amb mi en aquest gran viatge, sinó hagués perdut la noció del temps, ensordit per la meva malatia.
És estrany, com la llarga i desesperant espera et pot fer company, inclús amic temporal, d'algú que no miraries ni a la cara anant sol pel carrer.
Les persones tenim comportaments estranys i desquiciants quan comencem a perdre la paciència; pares que parlen malament a les seves filles, dones que et comenten amb tristessa les hores que porten esperant-se, persones que caminen inquietes d'un costat a l'altre, d'altres que despotriquen del sistema sanitari "nazional", mares i filles dormint en aquelles cadires de fusta imitada...etc.
Per cert senyor Wert, no vaig sentir gaires paraules en català durant la meva espera, ho està aconseguint, eh?, punyetero!...
Quan ja havíem perdut l'esperança un metge tret del club de la comèdia, em va dir que no tenia res greu, això sí embotint-me de medicaments per si la cosa es complicava...
Com veieu...tota una aventura que vivim tots gràcies a Rajoy Manostijeras, com li diuen els nens de la meva classe.
Ciao
Frase de la setmana: "Encara que siguis calvete ...si no ets envàs al groc no hi aniràs", però si a urgències carinyet!
Sempre m'ha costat anar al metge, sóc d'aquesta mena d'homes que no es decideix a compartir els seus mals amb els homes de la bata blanca. La qüestió és que veient que el tap de l'oïda no millorava, per art de màgia i que els mocs s'estaven convertint en una nova font d'alimentació pel meu jo, vam anar cap urgències.
A l'entrada una dona amable, no, no és broma, ho era i molt, em va demanar la targeta sanitària i a canvi de les dades em va encolomar una pulsereta rotllo Tibidabo, això prometia! Començava la gran aventura! Primera parada...la sala d'espera.
Has de mirar unes lletres i un número a una pantalleta, com a una rifa, has comprat un número i si et toca... et visiten!!! , je,je. Les lletres són les primeres dues de cada cognom. Això feia que les meves fossin ZACA, les d'una senyora RUME, el iaio del fons PECU, una nena molt simpàtica era la FEMA o sigui que estàvem el ZACA, la RUME, el PECU i la graciosa FEMA esperant que una espurna de sort fes que les nostres vides milloressin a base de gelocatils.
Com veieu, el nostre sistema sanitari vol potenciar la socialització entre les persones, perquè encara que la RUME no sigui gaire amable, com vols enfadar-te amb ella????, si és la RUME!!!
La veritat és que els serveis d'urgències han millorat, abans recordo que t'esperaves un parell d'horetes i veies un metge, ara, vas coneixent gent i et mouen de sala en sala perquè aquestes dues hores se't facin més amenes. Primer, la dona del mostrador i després a una sala. Més tard quan t'ha tocat la rifa abans esmentada i t'has acomiadat dels teus companys abreviats, una infermera et pregunta;
- Què et passa?
- Estic molt refredat des de fa 9 dies i tinc una oïda tapada.
Una broma sobre un termòmetre, un somriure i cap un altra sala d'espera...això sí, més petita i acollidora.
Menys mal que la meva parella estava amb mi en aquest gran viatge, sinó hagués perdut la noció del temps, ensordit per la meva malatia.
És estrany, com la llarga i desesperant espera et pot fer company, inclús amic temporal, d'algú que no miraries ni a la cara anant sol pel carrer.
Les persones tenim comportaments estranys i desquiciants quan comencem a perdre la paciència; pares que parlen malament a les seves filles, dones que et comenten amb tristessa les hores que porten esperant-se, persones que caminen inquietes d'un costat a l'altre, d'altres que despotriquen del sistema sanitari "nazional", mares i filles dormint en aquelles cadires de fusta imitada...etc.
Per cert senyor Wert, no vaig sentir gaires paraules en català durant la meva espera, ho està aconseguint, eh?, punyetero!...
Quan ja havíem perdut l'esperança un metge tret del club de la comèdia, em va dir que no tenia res greu, això sí embotint-me de medicaments per si la cosa es complicava...
Com veieu...tota una aventura que vivim tots gràcies a Rajoy Manostijeras, com li diuen els nens de la meva classe.
Ciao
Frase de la setmana: "Encara que siguis calvete ...si no ets envàs al groc no hi aniràs", però si a urgències carinyet!
dilluns, 14 de gener del 2013
Viure per veure...
Benvolguts...gudes
Reclamo el dret a viure, encara que sigui per veure el que ens està passant. Sense masses pretensions vull abonament de tribuna per observar el pas del temps amb l'atenció que es mereix, amb la perspectiva de ser feliç encara que sembli que no vulguin que ho sigui...els animalons que ens governen!
Mireu, amb el pas del temps he aprés que si estic amb qui vull no necessito gaires coses materials per ser feliç; un cafè amb un amic, una conversa a la feina, un somriure de matí, un t'estimo de ma filla, i la comprensió i l'amor de la meva parella. Abans jo, que em queixo de crisi, comprava al supermarket del Corte Inglès i ara no passo del Maxi Day, de les millors birres a les que no puc ni pronunciar, del millor pernil al gall d'indi marca blanca...però senyores i senyors sóc feliç! Si, senyors polítics encara que es capfiquin...sóc feliç!
Em considero un paio afortunat, estic rodejat d'amics, creatius, amb empenta i que a sobre m'estimen d'una forma incondicional i jo a ells, es clar. Tinc una parella excepcional, que em demostra cada dia l'amor que sent per mi i que té un màster en aguantar algú un xic excèntric com jo...perquè no sóc dolent del tot, però tinc les meves cosetes...com tothom!, no?
I contra l'estrès res millor que el sexe...anava dir bon sexe, però no cal ser molt exigent, mireu, encara avui dia això és gratis, tot i que he sentit rumors de que l'SGAE passarà per les nostres llars a veure que no plagiem les postures d'en Sifredi i d'en Vidal, dos filòsofs dels nostres temps. Dos homes amb dos caps...de la mateixa mida ;)
Sé que molts pensareu que sóc un exagerat, que no hi ha per tant, que un orgasme no val un imperi...però quants imperis s'han guanyat amb uns bons orgasmes?, Cleopatra, Josefina, Isabel la Catòlica...són uns bons exemples de sexe i poder...i amb aquesta equació: Què bombin al poder!!!!
Sodomitzem a Rajoy, Mas, Merkel, Obama... sense vaselina, amb paraules de queixa i demostrem que el poder és el poble que té ganes de donar pel c... que té ganes de viure per veure com canvien les coses.
Perdoneu aquest crescendo visceral...però ja sabeu...sóc tan feliç!
Ciao.
Frase de la setmana: " Cuidao con los clavos..." L'oncle de la setmana passada en una mudança aquest finde... quin doble sentit...je,je
Frase de la setmana: "
Reclamo el dret a viure, encara que sigui per veure el que ens està passant. Sense masses pretensions vull abonament de tribuna per observar el pas del temps amb l'atenció que es mereix, amb la perspectiva de ser feliç encara que sembli que no vulguin que ho sigui...els animalons que ens governen!
Mireu, amb el pas del temps he aprés que si estic amb qui vull no necessito gaires coses materials per ser feliç; un cafè amb un amic, una conversa a la feina, un somriure de matí, un t'estimo de ma filla, i la comprensió i l'amor de la meva parella. Abans jo, que em queixo de crisi, comprava al supermarket del Corte Inglès i ara no passo del Maxi Day, de les millors birres a les que no puc ni pronunciar, del millor pernil al gall d'indi marca blanca...però senyores i senyors sóc feliç! Si, senyors polítics encara que es capfiquin...sóc feliç!
Em considero un paio afortunat, estic rodejat d'amics, creatius, amb empenta i que a sobre m'estimen d'una forma incondicional i jo a ells, es clar. Tinc una parella excepcional, que em demostra cada dia l'amor que sent per mi i que té un màster en aguantar algú un xic excèntric com jo...perquè no sóc dolent del tot, però tinc les meves cosetes...com tothom!, no?
I contra l'estrès res millor que el sexe...anava dir bon sexe, però no cal ser molt exigent, mireu, encara avui dia això és gratis, tot i que he sentit rumors de que l'SGAE passarà per les nostres llars a veure que no plagiem les postures d'en Sifredi i d'en Vidal, dos filòsofs dels nostres temps. Dos homes amb dos caps...de la mateixa mida ;)
Sé que molts pensareu que sóc un exagerat, que no hi ha per tant, que un orgasme no val un imperi...però quants imperis s'han guanyat amb uns bons orgasmes?, Cleopatra, Josefina, Isabel la Catòlica...són uns bons exemples de sexe i poder...i amb aquesta equació: Què bombin al poder!!!!
Sodomitzem a Rajoy, Mas, Merkel, Obama... sense vaselina, amb paraules de queixa i demostrem que el poder és el poble que té ganes de donar pel c... que té ganes de viure per veure com canvien les coses.
Perdoneu aquest crescendo visceral...però ja sabeu...sóc tan feliç!
Ciao.
Frase de la setmana: " Cuidao con los clavos..." L'oncle de la setmana passada en una mudança aquest finde... quin doble sentit...je,je
Frase de la setmana: "
dissabte, 5 de gener del 2013
Feliç any nou! Girona m'enamora!
Benvolguts, benvolgudes... ara feia dies que no parlàvem. Com segur que no us ho han dit encara, feliç any 2013!
Mireu, sóc optimista de mena i encara que aquest any acabi en tretze estic convençut que serà bo, sinó fixeu-vos en el Sr. Rodrigo Rato, estava a l'atur, i ha trobat feina a telefònica...sí, aquell home, ex-ministre, enfonsador de Bankia presumptament, ara el fan directiu o conseller de telefònica, felicitats senyor Rato...
No us espanteu, que els torrons no m'han trastocat, ara comparteixo la meva eufòria amb vosaltres. Aquest home enfonsa telefònica en 6 mesos!!!, oè, oè, oè! Això significa la fi del monopoli i baixada de preus, amb la lliure competència, pels usuaris!!! What's app fins i tot al microonessssss!!!!
Veieu com no estan les coses tant malament?, si fins i tot Mesi ha aprés japonès!, si ell pot, no podem nosaltres?
Aquestes festes he estat a una ciutat on he tocat diverses vegades però de la qual mai havia pogut gaudir com es mereixia. Girona és el seu nom. Un apartament a call jueu amb la persona que em té robat el cor han estat suficients motius per decidir que tard o dora haurem d'anar-hi a viure.
Em vaig perdre un matí pels seus carrerons, sol, relaxat, sense altre pensament que gaudir de l'entorn i vaig viatjar en el temps, sentint coses que feia temps no sentia, com l'admiració per la història, pel pas del temps, pels homes que devien viure en edats d'antuvi.
Us recomano l'experiència gironina, de vegades, volem viatjar lluny d'on som i no ens coneixem ni a nosaltres, ni lo nostre.
Fins aviat.
Frase de la setmana: " No me cobres la sonrisa...que no me va a llegar" (un oncle meu a una cambrera...quin crack!)
Records avi...
Mireu, sóc optimista de mena i encara que aquest any acabi en tretze estic convençut que serà bo, sinó fixeu-vos en el Sr. Rodrigo Rato, estava a l'atur, i ha trobat feina a telefònica...sí, aquell home, ex-ministre, enfonsador de Bankia presumptament, ara el fan directiu o conseller de telefònica, felicitats senyor Rato...
No us espanteu, que els torrons no m'han trastocat, ara comparteixo la meva eufòria amb vosaltres. Aquest home enfonsa telefònica en 6 mesos!!!, oè, oè, oè! Això significa la fi del monopoli i baixada de preus, amb la lliure competència, pels usuaris!!! What's app fins i tot al microonessssss!!!!
Veieu com no estan les coses tant malament?, si fins i tot Mesi ha aprés japonès!, si ell pot, no podem nosaltres?
Aquestes festes he estat a una ciutat on he tocat diverses vegades però de la qual mai havia pogut gaudir com es mereixia. Girona és el seu nom. Un apartament a call jueu amb la persona que em té robat el cor han estat suficients motius per decidir que tard o dora haurem d'anar-hi a viure.
Em vaig perdre un matí pels seus carrerons, sol, relaxat, sense altre pensament que gaudir de l'entorn i vaig viatjar en el temps, sentint coses que feia temps no sentia, com l'admiració per la història, pel pas del temps, pels homes que devien viure en edats d'antuvi.
Us recomano l'experiència gironina, de vegades, volem viatjar lluny d'on som i no ens coneixem ni a nosaltres, ni lo nostre.
Fins aviat.
Frase de la setmana: " No me cobres la sonrisa...que no me va a llegar" (un oncle meu a una cambrera...quin crack!)
Records avi...
dissabte, 22 de desembre del 2012
S'acaba el món, i jo en tanga!
Estimats, estimades, s'ha acabat el món!
De tant retallar un full se'ns gasta, de tant retallar el nostre món per nassos s'havia d'acabar!, o que us pensàveu?
Mireu, la fi del món a mi m'ha encantat, ha estat una cosa senzilla i ben feta, sense comiats innecessaris, sense grans catàstrofes naturals, sense grans efectes especials holliwoodinencs ( buf,quin gentilici!), una cosa normaleta...com la mida del meu...intel·lecte.
He estat pensant en això dels Mayas i tenien collons els tios, resulta que fan un calendari ,i de sobte el "científic" que el feia es cansa i pensa:
- Amb aquestes dates que m'he inventat ja n'hi haurà prou. Estic fins la fava!
És com quan fem molta escudella i congelem molt brou pensant que ens durarà sempre...no? Un dia arribes a casa amb ganes de sopa i t'acabes menjant un ou ferrat. Lo d'aquest home, el maya creator, és normal, a tots ens ha passat alguna vegada que hem estat un mica mal previsors i ens hem quedat en calces, no? Sinó fixem-nos en els amics de Bankia! o els nostres polítics! o alguns alcaldables!, o els ministres d'educació!, o la mare que els va parir!!!
Jo després de la fi del món he decidit seguir estimant, sense gaires condicions, sense contractes de per mig, sense esperar massa coses a canvi, als meus amics, a la meva filla, a la meva parella, a la meva família, a la meva bodeguera, al farmacèutic, als gin tònics, al bon vi i al no tan bo, però sobretot a no complicar les coses i a aprendre dels demés.
Aquest últim paràgraf ha volgut ser el missatge nadalenc d'aquest blogger.
Frase de la setmana( pensament): "S'acaba el món i jo en tanga"
Bon Nadal! ciutadans del planeta terra...sí, el de la fi del món!
De tant retallar un full se'ns gasta, de tant retallar el nostre món per nassos s'havia d'acabar!, o que us pensàveu?
Mireu, la fi del món a mi m'ha encantat, ha estat una cosa senzilla i ben feta, sense comiats innecessaris, sense grans catàstrofes naturals, sense grans efectes especials holliwoodinencs ( buf,quin gentilici!), una cosa normaleta...com la mida del meu...intel·lecte.
He estat pensant en això dels Mayas i tenien collons els tios, resulta que fan un calendari ,i de sobte el "científic" que el feia es cansa i pensa:
- Amb aquestes dates que m'he inventat ja n'hi haurà prou. Estic fins la fava!
És com quan fem molta escudella i congelem molt brou pensant que ens durarà sempre...no? Un dia arribes a casa amb ganes de sopa i t'acabes menjant un ou ferrat. Lo d'aquest home, el maya creator, és normal, a tots ens ha passat alguna vegada que hem estat un mica mal previsors i ens hem quedat en calces, no? Sinó fixem-nos en els amics de Bankia! o els nostres polítics! o alguns alcaldables!, o els ministres d'educació!, o la mare que els va parir!!!
Jo després de la fi del món he decidit seguir estimant, sense gaires condicions, sense contractes de per mig, sense esperar massa coses a canvi, als meus amics, a la meva filla, a la meva parella, a la meva família, a la meva bodeguera, al farmacèutic, als gin tònics, al bon vi i al no tan bo, però sobretot a no complicar les coses i a aprendre dels demés.
Aquest últim paràgraf ha volgut ser el missatge nadalenc d'aquest blogger.
Frase de la setmana( pensament): "S'acaba el món i jo en tanga"
Bon Nadal! ciutadans del planeta terra...sí, el de la fi del món!
diumenge, 16 de desembre del 2012
Aula 25...un projecte ple de màgia.
Benvolguts amics.
Deixeu-me que estigui orgullós, deixeu-me uns moments de felicitat, deixeu-me que torni a creure en la gent encara que només sigui per uns dies.
Tot comença en una escola de Rubí amb el desè aniversari de la revista que edita, Aula 25. Uns mestres decideixen que seria maco pels nens i famílies editar un número molt especial per aquesta data tan senyalada. Comencen a posar-se en contacte amb persones importants del món de la cultura intentant implicar-los emocionalment.
La seva sorpresa és majúscula, quan comencen a respondre de forma afirmativa, engrescats per la iniciativa, fins a ser un total de 70 persones les que els hi envien un escrit, parlant d'educació, de música, en poques paraules...de màgia.
Teniu un gadget amb la revista digital Aula 25 un projecte fet per uns mestres plens d'inquietuds i capaços de motivar 69 personatges del món de la cultura i a un servidor (que sóc tot un personatge,je,je), perquè facin el millor que saben fer, escriure, sense més interès que donar un cop de mà a expandir la cultura, que falta ens fa, no?. Un exemple de la qualitat dels col·laboradors; Rosa Regàs, Elvira Lindo, Gerard Quintana, Ariel Rot, Angels Gonyalons, Carlos Goñi (Revolver), Lorenzo Silva ...val la pena, és un gran regal de Nadal gratuït, que tal com estan les coses...!
Javi estic orgullós de poder-me anomenar amic teu. Ets un autèntic crack. Gràcies per permetre'm aquest moment sensible...
No tinc cap dubte, que alguna editorial serà suficientment intel·ligent per editar en paper, el que podria ser el llibre solidari de l'any.
Avui sóc molt feliç.
Salut i música.
Frase de la setmana: "Farem cançons al Congo" (Laura & Gaël)
Deixeu-me que estigui orgullós, deixeu-me uns moments de felicitat, deixeu-me que torni a creure en la gent encara que només sigui per uns dies.
Tot comença en una escola de Rubí amb el desè aniversari de la revista que edita, Aula 25. Uns mestres decideixen que seria maco pels nens i famílies editar un número molt especial per aquesta data tan senyalada. Comencen a posar-se en contacte amb persones importants del món de la cultura intentant implicar-los emocionalment.
La seva sorpresa és majúscula, quan comencen a respondre de forma afirmativa, engrescats per la iniciativa, fins a ser un total de 70 persones les que els hi envien un escrit, parlant d'educació, de música, en poques paraules...de màgia.
Teniu un gadget amb la revista digital Aula 25 un projecte fet per uns mestres plens d'inquietuds i capaços de motivar 69 personatges del món de la cultura i a un servidor (que sóc tot un personatge,je,je), perquè facin el millor que saben fer, escriure, sense més interès que donar un cop de mà a expandir la cultura, que falta ens fa, no?. Un exemple de la qualitat dels col·laboradors; Rosa Regàs, Elvira Lindo, Gerard Quintana, Ariel Rot, Angels Gonyalons, Carlos Goñi (Revolver), Lorenzo Silva ...val la pena, és un gran regal de Nadal gratuït, que tal com estan les coses...!
Javi estic orgullós de poder-me anomenar amic teu. Ets un autèntic crack. Gràcies per permetre'm aquest moment sensible...
No tinc cap dubte, que alguna editorial serà suficientment intel·ligent per editar en paper, el que podria ser el llibre solidari de l'any.
Avui sóc molt feliç.
Salut i música.
Frase de la setmana: "Farem cançons al Congo" (Laura & Gaël)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)